Tema 8: Els animals Invertebrats

1 El Regne Animal

Són els organismes pluricel·lulars amb teixits especialitzats i amb nutrició heteròtrofa, és a dir que s’alimenten d’altres organismes. Presenten una gran sensibilitat gràcies al teixit nerviós i poden realitzar moviments (la majoria poden fins i tot traslladar-se) gràcies al teixit muscular. Aquests dos teixits són exclusius dels animals.

Es poden distingir dos grups:

  • Invertebrats. Són els animals sense columna vertebral. Comprèn a: Porífers o esponges, Cnidaris, Anèl·lids, Platihelmints, Mol·luscs, Equinoderms i Artròpodes.
  • Vertebrats. Són els animals amb columna vertebral. Comprèn a: Peixos, Amfibis, Rèptils, Ocells i Mamífers.

En aquest tema estudiarem els animals invertebrats.

2 Introducció als Invertebrats

El 90% de les espècies animals són invertebrats, és a dir animals sense un esquelet intern articulat que protegeix el cordó nerviós, semblant a la nostra columna vertebral. El grup dels invertebrats en realitat és un grup totalment artificial, és a dir un grup que hem inventat nosaltres perquè ens ajuda a separar uns animals d’uns altres però que agrupa organismes que no tenen res a veure entre sí.

Per exemple, una esponja, un cargol i una formiga és evident que tenen molt poques coses en comú. A partir d’això s’ha deduït que els diferents grups d’invertebrats actuals van tenir orígens molt diferents, és a dir que ens hem de remuntar a formes molt senzilles per trobar els avantpassats comuns. Això explica que siguin tant diferents.
Si bé els artròpodes estan presents tan en els medis aquàtics com en els terrestres, la majoria dels invertebrats no artròpodes només viuen en el medi aquàtic o en medis terrestres humits.
Com hem comentat, els animals invertebrats no tenen columna vertebral ni un esquelet intern articulat
Una primera aproximació poden dir que en el invertebrats podem trobar especies amb:
Cos sense protecció. Entre aquests animals hi ha els cucs de terra i les meduses.
Cos protegit per una conquilla. Alguns exemples són els cargols, les cloïsses i els musclos.
Cos protegit per una pell dura. Aquest és el grup més nombrós d invertebrats. En aquest grup hi ha les aranyes, els crancs, i els insectes. Alguns insectes són les formigues, les abelles i els escarabats.

Pel que fa a l’alimentació, hi ha invertebrats carnívors, com l’aranya, herbívors, com la papallona, i omnívors, com la formiga.

3 Porífers o esponges

Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos perforat per un elevat nombre de porus microscòpics (porus inhalants) pels quals entra l’aigua fins la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per uns porus visibles a primera vista (òsculs). En la cavitat atrial hi ha unes cèl·lules flagel·lades (coanòcits) que poden capturar les partícules alimentàries que conté l’aigua. Es tracta, per tant, d’organismes filtradors.
Algunes esponges contenen petites espines internes (espícules) i unes altres, com les anomenades esponges de bany, presenten una substància esquelètica interna de naturalesa còrnia (espongina).

Les esponges que utilitzem en el bany en realitat són els esquelets de espongina que queden al desintegrar-se la resta de l’organisme.

4 Cnidaris

Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac de parets molt primes, amb tentacles envoltant l’obertura (boca) i amb abundants cèl·lules urticants (cnidoblasts) en la seva pell.
Amb aquestes cèl·lules paralitzen a les seves preses que després introdueixen en la seva cavitat interna digestiva (cavitat gastrovascular) on són digerits.
Presenten dues formes distintes: la forma de pòlip (forma de sac fixat al fons i amb la boca dirigida cap amunt) i la forma de medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure nedadora).

En algunes espècies la forma de pòlip genera la forma de medusa i viceversa. En unes altres només hi ha una de les dues formes.

5 Anèl·lids

Són invertebrats de cos allargat, tou, cilíndric i format per nombrosos anells (segments) gairebé iguals, és a dir tenen forma de cuc. La seva superfície està recobert d’una cutícula elàstica i pot presentar uns pèls molt fins (quetes). També són coneguts amb el nom de Cucs.

Classificació dels Anèl·lids
Oligoquets. Són els que presenten poques quetes. Per exemple el cuc de terra.

Poliquets. Són els que presenten moltes quetes. Per exemple els nereis o cucs que s’utilitzen per a pescar en el mar.

Hirudinis. Són els que presenten ventoses en els seus extrems. Per exemple les sangoneres.

6 Mol·luscs

Des dels fons abissals fins on comencen les neus perpètues trobem closques de tots dibuixos, mides formes i colors.
Inclou formes aparentment tant diferents com els cargols, de mar i de terra, llimacs, cloïsses, musclos i similars, pops, sípies i calamars i molts d’ells tenen una gran importància econòmica per a l’home.
Són invertebrats de cos tou, no segmentat i sovint dividit en cap, massa visceral i peu.  En molts d’ells la massa visceral està envoltada per un mantell que produeix una conquilla de carbonat càlcic. A més, el mantell forma una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es troba l’aparell respiratori (un pulmó en els terrestres i branquies en els aquàtics).
Més informació:  http://www.xtec.cat/~malos/Moluscs/introduccio/introduccio.htm

Es mol·lusc es classifiquen en:
Gasteròpodes. Presenten un peu musculós capaç de lliscar sobre tot tipus de superfícies i una conquilla formada per una sola peça com el cargol terrestre o bé manquen d’ella com els llimacs. La conquilla pot ser plana com en les pegellides o formar una espiral, com en els cargols. La respiració pot ser branquial, com en els caragols marins, o respiració pulmonar, com en el caragol terrestre, que és hermafrodita.

Bivalves. Presenten una conquilla formada per dues peces articulades anomenades valves. No tenen cap diferenciat i el peu té forma de pala excavadora o bé és molt reduït i presenta una glàndula que segrega el bissus per adherir-se a les roques. Respiren per brànquies laminars que a més serveixen per retenir les partícules (animals filtradors) que entra per un tub (sifó inhalant) i surt per un altre (sifó exhalant). Per exemple les cloïsses i els musclos.

Cefalòpodes. Presenten un peu dividit en 8 o 10 tentacles proveïts de ventoses que envolten la boca. Tenen un cap bé diferenciat amb dos grans ulls. El mantell té forma de sac i l’aigua que entra en ell pot ser expulsada amb força per un tub (sifó) originat un corrent que les permet nedar a reacció. Poden mancar de conquilla com els pops, tenir conquilla interna com la sípia i el calamar, o externa com els nautilos.

7 Equinoderms

Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la seva pell (epidermis) un esquelet calcari constituït per plaques soldades o independents o per espícules petites i aïllades. Les plaques poden servir de suport a llargues espines.
Presenten un conjunt de conductes anomenat sistema ambulacral, plens d’un líquid semblant a l’aigua de mar i una sèrie de tubets acabats en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els anomenats peus ambulacrals. Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar al presentar 5 braços).
Es reprodueixen sexualment amb sexes separats,i els individus o són mascles o son femelles. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa) i de l’ou surt una larva nedadora (larva planctònica) que després dóna lloc a un adult marxador (bentònic)
Es classifiquen principalment en:
Equinoïdeus: La seva principal característica és la forma esfèrica o globosa la majoria de les vegades i la presència d’una closca més rígida que la de les estrelles de mar. Aquesta closca la formen plaques unides esntre si, de les qulas surt un gran nombre d’espines, en ocasions molt llargues. A la part inferior tenen una boca proveïda d’un aparel mastegador format per peces rígides i músculs que s’acoblen per formar una complicada estructura, denominada llanterna d’Aristòtil, típica d’aquests equinoderms. Mitjançant aquest aparell poden triturar les algues coral·lines que els serv. Els peus ambulacrals es distribueixen al llarg de cinc radis que rodegen el cos, des de l’anus fins a la boca, com si fossin els grills d’una taronja. Intercalats entre aquests radis i protegits per les espines hi ha altres apèndixs denominats pedicel·lars, que ajuden en la locomoció. Comprenen els eriçons de mar.
Asteroïdeus: es tracta d’un dels grups d’animals del fons marí més populars i coneguts. El cos conta d’un disc central al qual s’uneixen uns braços de forma triangular, generalment cinc. A la part inferior sobre una boca proveïda de dents, i a la superior hi ha l’anus. Són animals molt voraços que es desplacen lentament sobre els fons marins a la recerca de mol·luscs, que constitueixen la seva font principal d’aliment. L’estrella de mar utilitza un mecanisme molt singular per devorar les seves preses. Per fer-ho, obre la conquilla amb els seus potents braços i treu l’estómac per la boca projectant-lo aobre la presa. A diferència del que passa amb la resta dels animals, la digestió es realitza en tot moment fora del cos, de tal manera que l’estrella no recupera el seu estómac fins que no ha acabat el procés. Encara que utilitzen principalment la reproducció sexual, també es poden multiplicar vegetativament gràcies al seu gran poder de regeneració, i així poder donar lloc a un nou organisme simplement a partir d’un petit tros de braç. Comprenen les estrelles de mar.

8 Artròpodes

Entre tots els grups d’organismes pluricel·lulars els artròpodes és el grup biològic que ha tingut més èxit biològic en el nostre planeta, tan en quan a nombre d’espècies com en nombre d’individus, com en ecosistemes conquerits (observa el gràfic adjunt).
Tenen més d’un milió d’espècies, la qual cosa significa que el 80% de totes les espècies animals conegudes són artròpodes i habiten tan al mar (crustacis), com a l’aigua dolça (crustacis i larves d’insectes) com al medi terrestre (insectes, aràcnids i miriàpodes). D’altra banda el seu èxit no és recent sinóque és un grup molt antic, hi han fòssils d’artròpodes de mes de 600 milions d’anys.

Pensa que els primers mamífers van aparèixer fa 200 milions d’anys. La raó del seu èxit bàsicament es el seu esquelet de quitina, una substància impermeable, dura i molt lleugera, que els permet viure fora de l’aigua sense perill de dessecació. En aquests punt són més eficaços que els vertebrats terrestres, només cal comparar la facilitat del vol d’un insecte amb el d’un ocell o de un rat-penat. Ells són els autèntics animals voladors.
Però no tot són avantatges, l’esquelet extern comporta que no puguin assolir una gran mida, perquè el transport de l’aire des de l’exterior fins a les cèl·lules més profundes pels tubs traqueals requeriria un esforç excessiu. A continuació es presenten els diferents grups d’artròpodes i les característiques generals d’aquests autèntics reis del món animal.

8.1 Característiques generals

Són els invertebrats que tenen un esquelet extern de quitina amb apèndixs articulats mòbils. Tenen el cos segmentat, per a créixer experimenten mudes i en ocasions canvis de forma (metamorfosi). Presenten circulació oberta, és a dir el seu medi intern (hemolimfa) és impulsat pel cor cap a un vasos dels quals surt a unes grans llacunes internes i d’estes passa de nou al cor a través dels seus orificis laterals. Els artròpodes es classifiquen en: Aràcnids, Miriàpodes, Crustacis i Insectes.

8.2 Aràcnids

Són artròpodes que en lloc de mandíbules en la boca presenten dos apèndixs verinosos acabats en punta anomenats quelícers, que tenen el cos dividit en dues parts (prosoma i opistosoma), manquen d’antenes i tenen 8 potes en el prosoma. Respiren mitjançant uns conductes ramificats (tràquees) que duen l’aire des de l’exterior a cadascuna de les cèl·lules (respiració traqueal). Alguns, a més, presenten unes tràquees que conflueixen en cavitats que actuen com pulmons ja que en elles l’oxigen passa a un líquid intern que ho distribueix (respiració pulmonar).

Es classifiquen en:

Escorpins: Aquest ordre inclou els mateixos escorpins, que tenen el cos allargat amb els pedipalps transformats en dues gran pinces de prensió. Els cinc últims segments de l’abdomen s’estrenyen formant una cua acabada en el tèlson, que conté la glàndula del verí, proveïda d’un agulló. S’alimenten principalment d’aranyes i d’insectes, als quals emeten amb el verí. Són de color entre groguenc i gairebé negre, algunes espècies arriben a superar els 15 cm de longitud i viuen generalment en àrees càlides.

Araneids: Comprèn les aranyes i les taràntules. Els segments del cefalotòrax i de l’abdomen estan fusionats i units per un estrenyiment característic: la cintura. A l’abdomen porten les glàndules productores de seda, amb les quals teixeixen xarxes.

Les xarxes són de diversos tipus, amb un dibuix particular per a cada espècie i estan destinades a la captura de les preses. Les potes acaben sovint en ungles. Moltes espècies tenen glàndules verinoses que desemboquen en els quelícers. Abans de l’aparellament gairebé sempre es produeix un festeig de gran complexitat, destinat sobretot a evitar l’ agressivitat de les femelles, encara que de vegades a aquestes devoren el mascle. Algunes espècies no utilitzen xarxes per caçar, sinó que persegueixen les seves preses o les esperen a l’aguait enterrades a la sorra. Són distribuïdes per tot el món i les espècies més grans poden arribar a fer 25 cm.

Acarins: Aquest ordre inclou els àcars i les paparres, els primers molt més petits que les segones. Poden ser de vida lliure o paràsits de plantes o d’animals. Poden transmetre diverses malalties, tant a l’home com als animals domèstics i altres, com l’àcar de la sarna, excaven galeries a la pell.

8.3 Miriàpodes

El grup dels miriàpodes inclou els artròpodes, generalment terrestres, que tenen el cos dividit en dos segments, cap i tronc.
El cap està format per la fusió de cinc o sis segments. Presenta un parell d’antenes que estan acompanyades de dos o tres parells d’apèndixs, la funció dels quals està relacionada amb l’alimentació. No presenten ulls compostos però si poden presentar ulls simples.
El tronc està format per un nombre variable de segments, tot ells proveïts d’apèndixs unirramis.
Els miriàpodes es subdivideixen en quatre classes: Pauròpodes, Símfils, Diplòpodes i Quilòpodes. Les dues primeres (Pauròpodes i Símfils) inclouen uns petits miriàpodes que viuen en lloc humits però són, sens dubte, les altres dues classes les que inclouen les formes més familiars: els milpeus (Diplòpodes) i centpeus (Quilòpodes)

Quilòpodes: Cos dividit en cap i troc. El tronc presenta un nombre variable de segments, cada un d’ells amb un parell d’apèndixs locomotores

Diplòpodes: Cos dividit en cap i tronc. El tronc presenta un elevat nombre de segments, cada un d’ells amb dos parells d’apèndixs locomotors (excepte els quatre primers que només porten un parell)

8.4 Crustacis

Són artròpodes mandibulats, amb dos parells d’antenes, respiració branquial i el cos generalment dividit en dues parts anomenades cèfalo-tòrax i abdomen (uns pocs presenten tres parts anomenades cap, tòrax i abdomen com els insectes). En molts la quitina està impregnada de sals (carbonat càlcic) per ser més resistent.
En aquests la part de l’esquelet corresponen al cefalotòrax s’anomena closca. Els apèndixs dels crustacis tenen dues branques (birramis) encara que generalment una està molt reduïda o transformada en una brànquia interna.
A prop de la boca hi ha dos apèndixs anomenats maxil.lípedes que serveixen per aproximar l’aliment. Els dos últims apèndixs de l’abdomen s’anomenen uròpodes. Generalment presenten metamorfosi.

La classificació dels crustacis és extremadament complicada a causa de la gran diversitat de formes que presenten.
Alguns grups són formes poc conegudes, be per tractar-se d’espècies poc freqüents, bé per les seves reduïdes dimensions, mentre que altres ens són molt familiars ja que estem acostumats a veure-les a les platges o al mercat, com és el cas dels Malacostracis.
Malgrat això, totes elles tenen un paper important en els ecosistemes en els quals es troben.

8.5 Insectes

Són els artròpodes que tenen el cos dividit en tres parts denominades cap, tòrax i abdomen, que presenten un parell d’antenes, mandíbules, tres parells de potes i respiració traqueal. Es coneix més d’un milió d’espècies, per la qual cosa és el grup dominant a la Terra. Viuen a la terra, a l’aigua dolça però no en el mar.
A) Morfologia externa. En el cap tenen dos ulls composts i dos o tres petits ulls simples. Les dues antenes tenen funció olfactiva. La boca pot ser de tipus mastegador com la de la llagosta, xuclador com la “espiritrompa” de les papallones o picador-xuclador com la dels mosquits.
En el tòrax es diferencien tres segments amb un parell de potes en cadascun d’ells, tenen doncs 6 potes. La majoria dels insectes tenen un parell d’ales en el segon i tercer segment, tenen doncs 4 ales. En els denominats dípters, com les mosques, el segon parell d’ales està reduït a un parell de petites maces (balancins) amb funció estabilitzadora del vol. El abdomen té 11 segments que presenten un parell d’orificis laterals anomenats estigmes, que són els orificis d’entrada de l’aire en uns conductes, anomenats tràquees, que ho distribueixen per totes les cèl·lules. En el segment 8 de les femelles i en el 9 dels mascles estan els orificis genitals i els apèndixs copuladors. En les femelles d’algunes espècies existeixen òrgans especials per a la posada d’ous (com el oviscapte de les llagostes) o per a la defensa (com l’agulló de les abelles).
B) Anatomia interna. Tenen respiració traqueal, un cor dorsal en forma de tub, sistema nerviós amb cervell i cadena nerviosa ventral i aparell digestiu tubular.

C) Reproducció. La fecundació és interna és a dir mitjançant còpula. De l’ou surt una larva que experimenta metamorfosi (canvis de forma) fins arribar a adult. Es distingeix la metamorfosi senzilla, quan només es produeixen petits canvis de proporció, com la de la llagosta, i la metamorfosi complexa quan d’ou es passa a eruga (mòbil), després a pupa (immòbil i amb una coberta protectora), que en les papallones rep el nom de crisàlida, i finalment a adult, com succeeix a les papallones.

9 Exercicis

1. Digues quins són els 6 tipus d’animals invertebrats que existeixen.
2. Quina diferencia hi ha entre animals invertebrats i vertebrats?
3. Quié hi ha incorrecte en la següent frase “El 90% de les espècies animals són invertebrats, és a dir animals amb un esquelet intern articulat que protegeix el cordó nerviós, semblant a la nostra columna vertebral”
4. Tenen alguna cosa que veure, evolutivament parlant, els diferents tipus d’animals invertebrats?
5. Per què els porífers reben aquest nom? Perquè són filtradors?
6. Dibuixa un porífer i indica les seves parts.
7. Els cnidaris presenten dos formes. Quines són?
8. Com són els anèl·lids? Quins tipus hi ha?
9. Converteix en vertaderes les següents frases:
a) Tots els mol·luscs tenen pulmons.
b) El seu cos sol estar dividit en massa visceral i cap.
c) Només als gasteròpodes els falta la conquilla.
d) Es classifiquen en gasteròpodes i cefalòpodes.
e) Els cefalòpodes no tenen cap tipus de closca.
10. Quins dos tipus d’equinoderms hi ha? Què els caracteritza?
11.
12.  Completa el següent paràgraf, amb les següents paraules: mobilitat, cuirassa, esponges, aquàtics (5), bilateral (2), terrestres (3), calcàries, cnidaris, radial, visceral, peu, tentacles, mol·luscs, artròpodes, cap, exterior, cucs, equinoderms, tou, marins.
Els porífers o __________ són animals ___________, majoritàriament
marins, amb el cos asimètric.
Els ___________ són animals ____________, majoritàriament marins, amb
simetria radial. Presenten ______________ que envolten un únic orifici de
comunicació entre la cavitat interior del cos i l’___________.
S’anomenen ________ els animals ____________ o _____________, de cos
allargat i _______.
Els _________________ són animals _____________, amb simetria
__________ i amb el cos cobert de plaques o espines ____________.
Els ____________ són animals ___________ o ______________, amb
simetria ________________ i el cos tou dividit en tres parts: ________,
massa ___________ i __________.
Els ________________, són animals _____________ o _______________,
amb simetria _________________, i de cos segmentat i recobert per una
______________ articulada que els permet una gran _______________.
13.  Relaciona amb fletxes segons convingui:

Esponges

Cnidaris

Cucs
Aquàtics només
Equinoderms

Mol·luscs
Aquàtics o terrestres
Artròpodes

14.  Relaciona amb fletxes segons convingui:

Cos dividit en 5 parts, normalment
Esponges
Cos dividit en 3 parts, normalment

Normalment tenen closca o conquilla
Cnidaris
Tenen tentacles al voltant d’un únic orifici en el cos

Cos dividit en dos tagmes.
Cucs
Cos dividit en cèfalo-tòrax i abdomen

Disposen d’aparell ambulacral
Equinoderms
Cos travessat per tubs i canals

Fan metamorfosi

Tenen quetes
Mol·luscs
Cos recobert per un esquelet extern

Cos allargat i tou

Presenten coanocits
Artròpodes
Disposen de cèlu·les urticants o cnidoblasts

Tenen un òscul

Tenen forma de pòlip o medusa

Tenen Ràdula
15. Digues quins grups dels invertebrats presenten metamorfosi en el seu desenvolupament.
16. Investiga: Quants tipus d’insectes existeixen.
17. Quins animals invertebrats tenen el cos sense protecció?
18. Classifica els següents invertebrats  en:  esponges,  cnidaris,  cucs, equinoderms, mol·luscs o artròpodes.

19. Fes un mapa conceptual en tots el tipus de animals invertebrats que apareixen en el dossier.
20. Contesta aquestes preguntes:
a) com respiren els mol·luscs que viuen a terra?
b) I els que viuen al mar?
c) Per què diem que el musclo és bivalve?
d) On viuen els gastròpodes?
e) I els bivalves?
f) I els cefalòpodes?
21. Quina d’aquestes característiques corresponen als insectes?
a) Tenen 8 potes
b) Respiren per brànquies
c) Respiren per tràquees
d) Tenen 6 potes i 2 antenes
22. Quina classe de mol·luscs són els animals següents?
Cargol
Sípia
Calamars
Pop
Ostra
Cloïssa

23. Indica per què les aranyes no són insectes. Dóna’n dues raons.
24. Les sèpies tenen una bossa de tinta. Per a què la utilitzen?
25. Els pops tenen tentacles. Per a què els fan servir?
26. A quin grup d’invertebrats pertanyen aquests animals?
Escarabat de cuina
Marieta
Pop
Medusa
Poll

27. A quin grup d’artròpodes pertany cada un d’aquests animals?
Escolopendra

Escorpí

Centcames

Llagosta terrestre

Aranya

Escamarlà

Abella

Mosca

28. Indica a quin grup poden correspondre els animals que tenen:
Sis potes

Vuit potes

Deu potes

Vint potes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *