Tema 4: La geosfera

1 Introducció

Ja hem vist que 2 dels 3 estats de la matèria existeixen en la Terra i que són imprescindibles per l’ésser humà. El tercer estat, el sòlid, no és cap excepció.

ME_EarthNoWaterHR1

La Terra sense atmosfera i sense aigua

L’ésser humà no únicament viu dret sobre aquesta part sòlida sinó que a més a més en treu un gran profit. Només cal que mires al teu voltant i observes una mica per a descobrir la gran quantitat de coses que estan fetes de roques o d’extractes d’aquestes: edificis, carrers, parts de la teua motxilla, la cadira on te sentes, etc.
A més a més:

  • Les roques i els minerals han sigut bàsics en el desenvolupament tecnològic de l’ésser humà.
  • Ens proporcionen meravelles visuals en forma de paisatges o de joies.
  • I de ben segur que se t’ocorreix alguna cosa més.
Uluru

Ayers Rok, Australia

 

Minerals i Roques
Tot i que en el llenguatge comú els termes mineral i roca són utilitzats de vegades gairebé com a sinònims, és important remarcar que hi ha una diferència clara entre els dos. Mentre un mineral és un sòlid amb una composició química específica i una estructura cristal·lina definida, una roca és un agregat format per un o més minerals, però també també pot contenir restes orgàniques i mineraloides.

2 Què és un mineral?

La definició d’un mineral és simple. Un mineral té les següents característiques:

  • És un sòlid
  • Inorgànic
  • Que es presenta de manera natural, és a dir, no ho fet l’home.
  • Tenen una estructura cristal·lina és a dir una estructura interna molt ordenada
  • I una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.
USDA_Mineral_Quartz_Crystal_93c3951

Encara que no ho parega, açó ho fa la natura. És cristall de quars.

220px-Diamond_Cubic-F_lattice_animation

Estructura Cristal·lina

2.1 Com es forma un cristall

Es formen gràcies a un procés anomenat cristal·lització mitjançant el qual les partícules que formen els minerals s’ordenen seguint un patró determinat.
Perquè es formen cristalls grans han de complir-se varies premisses:

  1. Necessita espai físic per desenvolupar-se.
  2. Necessita estabilitat
  3. Necessita temps.

Un bon exemple és el quars anterior o la formació d’una geoda:

geoda-pequeña-de-amatista

3 Propietats dels minerals

Color

El color és una característica important dels minerals, ja que pot ajudar a la seva identificació però també pot portar a engany atès que alguns minerals poden presentar diferents colors, fins i tot en algun cas ha portat a donar noms diferents en funció del color, és el cas del quars, que quan és de color lila es diu ametistai quan és groc citrina, si és transparent cristall de roca, etc.

Lluïssor

La lluïssor indica la manera en què la superfície del mineral interactua amb la llum incident, depèn especialment de l’índex de refracció de la llum. El tipus i la intensitat de la lluïssor varia d’acord amb la naturalesa de la superfície del mineral anant des d’una aparença greixosa fins a l’aparença vítria:

  • Greixosa: com si estigués cobert amb una prima capa d’oli, és el resultat d’una superfície microscòpicament rugosa. Exemple: òpal.
  • Adamantina: presenta un reflex fort i brillant com el del diamant, és causat per un alt índex de refracció. Exemple: diamant.
  • Metàl·lica: amb un aspecte brillant que recorda a un metall polit. Exemple: galena,pirita.
  • Nacrada: presenta una lluïssor irisada similar a la  perla. Exemple: moscovita, estilbita.
  • Vítria: amb una lluïssor similar a la del vidre. Exemple: turmalina, calcita.

Brillantor

Color de la ratlla

El color de la ratlla d’un mineral és el color de la pols que queda en forma de ratlla en fregar el mineral sobre una superfície de porcellana no vidriada. És una prova diagnòstica millor que el color ja que és molt més constant. Moltes vegades no coincideix el color de la ratlla amb el que observem al mineral, per exemple, la ralla de tots els minerals de quars, sigui quin sigui el seu color, transparent (el cristall de roca), lila (ametista), groc (citrí) o marró fosc (quars fumat), és sempre blanca.

Duresa

La duresa és la resistència d’un mineral a l’abrasió, a ser ratllat per un altre material. És una propietat molt important per identificar un mineral, s’utilitza una escala relativa anomenada escala de Mohs que es basa en 10 minerals de ratlla blanca.

Duresa Mineral Composició química
Molt tous 1 Talc, (es pot ratllar fàcilment amb l’ungla) Mg3Si4O10(OH)2
2 Guix, (es pot ratllar amb l’ungla amb més dificultat) CaSO4·2H2O
Tous 3 Calcita, (es pot ratllar amb una moneda de coure) CaCO3
4 Fluorita, (es pot ratllar amb un ganivet) CaF2
5 Apatita, (es pot ratllar difícilment amb un ganivet) Ca5(PO4)3(OH-Cl-F)
Durs 6 Feldespat, (es pot ratllar amb una escata d’acer) KAlSi3O8

7
Quars, (ratlla el vidre) SiO2
8 Topazi, (és ratllat pel carbur de tungstè) Al2SiO4(OH-,F)2
9 Corindó, (només es ratlla pel diamant) Al2O3
Molt dur 10 Diamant, (el mineral natural més dur) C

Escala de Mohs

Exfoliació

L’exfoliació és la tendència d’un mineral a trencar-se seguint unes direccions preferents que depenen de la seva estructura interna (a causa de l’existència de plans amb enllaços febles). Quan se sotmet el mineral a una tensió tendeixen a trencar-se els enllaços febles d’un mateix pla. No tots els minerals tenen plans definits d’exfoliació, però els que sí els posseïxen poden ser identificats per les superfícies llises distintives que es produïxen quan es trenca el mineral. L’exfoliació pot ser en làmines (mica, moscovita), en cubs (galena, halita).Exfoliació

Fractura

La fractura és la propietat que tenen els minerals que tenen una exfoliació molt imperfecta de trencar-se en diversos fragments irregulars. Es classifiquen en diferents tipus en funció del seu aspecte: estelloses, concoïdals o concoides, llises, desiguals, terroses o granulars.

Magnetisme

Propietat que presenten alguns minerals, que generalment contenen ferro, cobalt o níquel, de ser atrets per un material magnètic com una peça imantada.

 

Refringència

És el canvi de direcció que experimenta un raig de llum al passar d’un mitjà a un altre. La llum, en primer lloc passa de l’aire al mineral, i si aquest és transparent, del mineral a l’aire novament. En alguns minerals el raig de llum, al travessar el mineral es desdobla en dos raigs, per la qual cosa surten dues imatges. Aquest fenomen s’anomena birrefringència o traslucidessa.

birrefringencia

3.1 Importància dels minerals

Els metalls han sigut una de les raons pels que la humanitat ha anat avançant en el seu desenvolupament.
No per res les primeres edats dels humans reben nom d’aquests: Edat de Pedra, Edat de Coure, Edat de Bronze i l’Edat de Ferro.
D’aquesta forma podem afirmar que la humanitat és com és gràcies als minerals.
Els usos d’aquestos és variat, però es poden resumir en 3 apartats: com a mena de metalls, como a matèria primera o com joies.

Com a mena de metalls

Una mena és una formació rocosa que conté minerals en una concentració suficient que la faci apta per a la mineria. Els materials continguts en la mena han de ser:

  • Valuosos,
  • Suficientment concentrats per a justificar econòmicament la seva explotació, i
  • Extractables de la roca que els conté amb tècniques de processament de minerals.

Encara que els minerals més abundants de la Terra són els silicats, minerals d’estructura complicada, la mena s’extrau de minerals binaris, formats per només dos elements, molt menys nombrosos que el silicats però d’estructura molt més simple que las dels silicats.

Mineral Metall Mena Utilitat del metall obtingut
Oligist Ferro (Fe) El ferro s’empra en la construcció de cases i en la fabricació de màquines
Bauxita Alumini (Al) L’alumini s’empra per a fer automòbils, portes, finestres i utensilis de cuina
Blenda Zinc (Zn) El zinc s’empra per a protegir sostres i portes exteriors, i per a protegir el ferro (galvanització)
Galena Plom (Pb) El plom s’empra per a fabricar canonades, com protector enfront de radiacions i per a produir pigments per a pintures
Calcopirita Coures (Cu) El coure s’empra com conductor de l’electricitat; fabricació de calderes, canonades i monedes; i recobriment d’exteriors.
Cinabri Mercuri (Hg) El mercuri s’empra per a la fabricació de termòmetres i baròmetres

Com a matèria primera

Observem la següent fotografia…

minerales1
Com pots observar, els minerals són omnipresents en qualsevol indret de casa. A més d’aquestos podem comentar que:
La indústria moderna depèn directament o indirectament dels minerals.
Es fan servir per fabricar tot tipus de productes, des d’eines i ordinadors fins a gratacels.
Alguns minerals s’utilitzen pràcticament tal com s’extreuen, com per exemple el sofre, el talc, o la sal, etc.
Altres, en canvi, han de ser sotmesos a diversos processos per obtenir el producte desitjat com el ferro, el coure, l’alumini, l’estany, etc.cinabri
Els nitrats i fosfats són utilitzats com a adobs per a l’agricultura. Alguns materials, com per exemple el guix, són utilitzats directament en la construcció.
Els minerals són un recurs natural de gran importància per a l’economia d’un país, molts productes comercials són minerals, o s’obtenen a partir d’un mineral. Molts elements dels minerals resulten essencials per a la vida, presents en els organismes vius en quantitats mínimes.
Com a joies
Uns pocs minerals són considerats molt valuosos per a l’ésser humà per diverses raons:
Tenen propietats òptiques extraordinàries que els fan ser molt bells.
Són molt escassos en la natura, per tant difícils d’aconseguir.
Solen ser molt resistents a qualsevol agent extern, i per tant, permaneixen inalterats en el temps.
Els minerals que entren en la categoria són, per exemple, els diamants, els topazis, o els robins.REIS Agata-MARINA joies 034

bauxita s

4 Les roques

Les roques no són més que agregats de minerals. Un mineral és una part d’una roca, i una roca està formada per diversos minerals.
L’exemple clàssic és el granit:granit_minerals_2

4.1 Tipus de Roques

Existeixen molts tipus de roques i es classifiquen segons dos criteris.
El primer és segons quants minerals les formen. D’aquesta forma tenim roques:

  • Simples: Formades per un simple mineral, com és el cas de la sal gemma o halita, feta tota de NaCl (la sal comuna que tenim a casa), el guix (també conegut com algep, ges o gessa) o la pedra calcària, feta tota de calcita.
800px-Limestone_Formation_In_Waitomo

Formàcio calcària en Waitomo, Nova Zealandia.

  • Compostes: Granit (com hem vist).

La segona forma de classificar és més interessant: segons com s’han format les roques. D’aquesta forma tenim 3 grans grups de roques: sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.

percentatge_roques

Percentatge de roques a la Terra segons el seu origen.

4.2 Sedimentàries

Es formen a partir de trossos petits d’altres roques, de substàncies dissoltes a l’aigua o de restes d’éssers vius. Aquests materials van fent capes fins formar una roca.

  • Roques detrítiques: formades a partir de fragments d’altres roques. Es classifiquen segons el diàmetre de la partícula que les forma i bàsicament són els conglomerats, gresos i argil·lites.
  • Roques químiques y bioquímiques: formades a partir de la precipitació de substàncies dissoltes en aigua. Bàsicament tenim el guixos, les sals (halita), calcàries oolítiques.
  • Roques orgàniques: formades per l’acumulació de matèria orgànica. Bàsicament els carbons i el petroli, Estrictament són poc abundants però tenen una importància econòmica enorme.
conglomerat

Conglomerat

Sandsteinformation_in_garden_of_the_gods

Gres roig a Colorado.

Coal

Roca sedimentària orgànica: Carbó.

guix

Roca sedimentaria química: Guix.

4.3 Magmàtiques

Les roques que són a l’interior de la Terra tenen una temperatura molt alta, uns 1.000 graus, a més, tenen el pes de les altres roques que hi ha al damunt. Tot això fa que aquestes roques es tornin líquides, o, més ben dit, pastoses. Aquestes roques tenen el nom de magma.
El magma pot pujar fins a la superfície a través d’esquerdes, i mentre va pujant es va refredant, es torna sòlid i això forma les roques magmàtiques. Hi ha tres tipus de roques magmàtiques, però només anem a veure dues.
Roques plutòniques: Es formen quan el magma es refreda lentament mentre va pujant. Són molt compactes i els seus minerals es poden veure a ull. El granit o la diorita són exemples.

Roques Volcàniques: Es formen pel refredament de la lava a la superfície terrestre i/o sota el mar. A ser un procés molt ràpid no es solen forma minerals grans i visible a simple vista.

220px-Diorite

Granit: una roca plutònica clàssica.

800px-Pumice_Stone

Roca volcànica: Pedra pòmez.

800px-Coulee_basaltique_-_carriere_Saint-Thibery

Colades de lava solidificada que formen roques volcàniques.

4.4 Metamòrfiques

D’aquestes roques només en canvia la forma o alguns minerals, així s’originen les roques metamòrfiques.
Les roques metamòrfiques són les roques que han canviat. La paraula ve del grec “meta” i de “morph” que significa canviar la forma. Les roques metamòrfiques eren originalment ígnies o sedimentaries, però a causa del moviment de l’escorça de la Terra, van ser canviades.
Si froteu les vostres mans juntes molt fortament, sentireu calor i pressió. Quan l’escorça de la Terra es mou, fa que roques siguin espremudes tan fortament que la calor fa transformar les roques. El marbre és un exemple d’una roca sedimentaria que s’ha transformat en una roca metamòrfica.

 

  • Les roques metamòrfiques són les menys comuns de les 3 classes de roques. Les roques metamòrfiques són les roques ígnies o sedimentaries que han estat transformades per gran calor o pressió.
  • Les roques metamòrfiques laminars tenen capes, o bandes.
  • L’esquist és la roca metamòrfica més comú. La mica és el mineral més comú.
  • El gneis té un aspecte ratllat degut a les capes de minerals que s’alternen.
EsquistosCosta7851gr

En aquesta roca metamòrfica s’aprecien molt bé les capes o bandes.

5 Utilitat de roques i minerals

Les roques es fan servir, sobretot, en la construcció d’edificis, de carreteres i de ponts (argiles, sorres, graves, guix, etc.) i algunes d’elles com a font d’energia (carbons, petroli i gas).

  • Argiles. Les argiles estan constituïdes per partícules molt petites. Si s’hi afegeix aigua, s’amaren i es converteixen en fang; llavors impedeixen que l’aigua penetri el terreny, per la qual cosa s’hi formen bassals. Humides, s’hi poden modelar fàcilment i fer gerros, maons i teules. Per evitar que es desfacin en el cas que es tomin a mullar, s’han de coure en forns especials a altes temperatures. D’aquesta manera s’aconsegueix que les seves minúscules partícules quedin soldades.

300px-Clay-ss-2005 220px-Vaso_Campaniforme_Ciempozuelos

  • Sorres i graves. Aquests dos materials només difereixen en la grandària de les seves partícules. S’utilitzen en la construcció de carreteres, per fer superfícies planes abans d’afegir-hi l’asfalt, per barrejar-les amb ciment o amb cal i fabricar així el morter que utilitzen els paletes per unir els maons. Les sorres de quars, mitjançant la seva fusió i el seu posterior refredament, serveixen per fabricar el vidre. De sorres i graves, se’n troben a les platges i als rius. També poden ser obtingudes per mitjà de la trituració d’altres roques.
  • Materials aglomerants. Són els materials utilitzats en la construcció que, en afegir-hi aigua, posteriorment es consoliden (s’endureixen). Són el guix i el ciment.
    • El guix. S’utilitza per a l’acabat de sostres i parets. Com que és un material fi, permet un bon acabat; i com que també és tou, s’hi poden encastar canonades, cables i endolls. S’obté del guix natural, després d’escalfar-lo prèviament en un forn fins que perd una part de l’aigua. En acabat s’hi afegeix aigua, i al cap d’una mitja hora se solidifica (s’endureix).
    • El ciment. És l’aglomerant bàsic de la construcció. És una pols grisa a la qual s’afegeix sorra i aigua per fer el morter dels paletes. Si també s’afegeix grava s’obté el formigó. Aquest material, quan s’endureix, esdevé molt consistent. Si a més s’hi inclouen barres d’acer i una xarxa de filferros, se’n diu formigó armat. El ciment s’obté a partir de la calcinació d’una mescla d’argila i calcària, a la qual després s’afegeix guix.
  • Pedres per a la construcció. Són les roques que s’utilitzen per fer les superfícies de treball de les cuines, els terres dels vestíbuls i el revestiment de les façanes d’alguns edificis sumptuosos. Les roques més emprades amb aquesta finalitat són el marbre, el granit (granit blanc i granit rosa), la calcària, el gres i la pissarra. Aquesta última, atesa la facilitat que té de trencar-se en làmines, es fa servir molt per recobrir les teulades inclinades de les cases situades en llocs on el clima és plujós.
  • La sal. La sal comuna o clorur sòdic s’empra en l’alimentació com a condiment i com a conservant. S’obté a partir de la sal gemma natural, que es troba amb un cert grau d’impureses entre els estrats sedimentaris.
  • Els carbons, el petroli i el gas natural. Totes aquestes substàncies es fan servir per obtenir energia mitjançant la seva combustió amb l’oxigen de l’aire. Aquesta energia és la que fa moure els cotxes, els camions i els vaixells; la que manté la calefacció, i la que, a les centrals termoelèctriques, es transforma en l’electricitat que arriba a les indústries i a les ciutats. Es distingeixen quatre tipus de carbons: la torba, el lignit, l’hulla i l’antracita.Carbon-fuego-765w
    • A Espanya no hi ha gaires jaciments de torba, material que també s’utilitza com a adob orgànic; això no obstant, hi ha nombrosos jaciments de lignit (Terol), i d’hulla i antracita (Astúries i Lleó). Es tracta de carbons de molt bona qualitat però difícils d’extreure. Això fa que solament siguin rendibles quan el preu del petroli és molt alt.
    • Tampoc tenim gairebé producció de petroli; només es pot esmentar el jaciment d’Amposta (Tarragona). A més d’energia del petroli, també se n’obtenen els plàstics. Actualment s’està estenent arreu de tota Espanya un gasoducte que distribueix a les cases gas natural procedent d’Algèria.

6 L’estructura interna de la Terra

L’interior de la Terra, amb un radi mitjà de 6.370 quilòmetres, no es pot estudiar d’una forma directa. Els pous i sondejos que s’han fet fins ara no han assolit més que una dotzena de quilòmetres, cosa que ens demostra l’escàs coneixement directe que tenim de l’interior del nostre planeta. Una altra font de coneixements geològics directes són els materials volcànics que provenen a tot estirar d’unes desenes de quilòmetres de profunditat. En resum, la zona a la qual tenim accés directe és en proporció molt més prima que la pell d’una fruita.capes_terra_petit
L’estructura interna de la Terra comprèn diversos embolcalls successius, dels quals els principals són l’escorça terrestre, el mantell i el nucli. Aquesta representació està molt simplificada ja que aquests embolcalls poden presentar subdivisions.
Per localitzar aquestes capes, els sismòlegs utilitzen les ones sísmiques, i el principi que quan la velocitat d’una ona sísmica canvia bruscament i de manera important, és que hi ha un canvi de medi i, per tant, de capa. Aquest mètode ha permès, per exemple, determinar l’estat de la matèria a profunditats que l’ésser humà no pot atènyer.
Aquestes capes són delimitades per discontinuïtats com la de Mohorovičić, la de Gutenberg, o la de Lehmann. Per comprendre aquesta constitució, cal remuntar-se a la formació de la Terra, que s’ha format per acreció de meteorits i, en el moment d’aquesta formació, les diferents capes s’han establert com a conseqüència de la diferent densitat dels seus constituents.
Resumint, els científics conclouen que la Terra està formada en capes concèntriques. De dins cap a fora són:
Nucli, format principalment pels metalls ferro i níquel. Hi podem diferenciar:
El nucli intern que, malgrat estar a temperatures encara més elevades (fins a 3.000 ºC) està en estat sòlid. Per què? Perquè la pressió és també molt més gran i això fa que la temperatura de fusió del metall augmenti.
El nucli extern, que es troba en estat líquid degut a les altíssimes temperatures que hi ha.
Mantell, amb una composició ja més semblant a la d’algunes roques (serien roques molt fosques, riques en silici, magnesi i ferro). També hi distingim dues capes:
El mantell intern, sòlid i que està en contacte amb el nucli.
El mantell extern, que si bé és sòlid, té una capa plàstica (una mica com l’argila: asthenos vol dir tou en grec): l’astenosfera.
Escorça, formada per les roques que podem veure. L’escorça, juntament amb la part superior sòlida del mantell (just la que està sobre l’astenosfera) forma la litosfera.
Analitzem en deteniment la capa més superficial.

6.1 Escorça

L’escorça és la capa més superficial de l’interior de la Terra.
Limita amb l’atmosfera i la hidrosfera per la part superior, i amb el mantell per la inferior per mitjà de la discontinuïtat de Mohorovicic (Moho).
Té un gruix variable: sota els oceans se situa entre 3-8 Km mentre que als continents se situa generalment entre 30-40 Km que poden arribar fins a 65 sota les grans serralades. És sòlida, de densitat i rigidesa creixent.
Ocupa menys del 2% del volum total de la Terra.
La seua estructura no pot estudiar-se en conjunt ja que varia substancialment de les zones oceàniques a les continentals. Podem distingir, doncs, una escorça continental i una altra d’oceànica.

 

6.2 Capes dinàmiques

Les darreres investigacions dels científics van donar com a resultat una altra divisió de l’interior de la Terra basada en la dinàmica, és a dir, de com es mouen.
Segons aquesta classificació podem distribuir dues capes:
La litosfera (del grec λίθος, “pedra” i σφαίρα, “esfera”) és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa. Està formada per l’escorça terrestre i per la zona contigua, la més externa, del mantell residual, i «flota» sobre l’astenosfera, una capa «tova» que forma part del mantell superior.
L’astenosfera és la capa que es troba just sota la litosfera i, per tant, forma part del mantell superior. No és completament sòlida sinó plàstica i al seu interior tenen lloc els moviments de convecció. És la zona on es produeix, en interacció amb l’astenosfera, la tectònica de plaques.
D’aquesta forma aquesta és la visió actual de l’escorça terrestre

7 Exercicis

1.  Indica les 5 propietats que deu complir un objecte per ser considerat mineral.
2.  Les circonites, també conegut com diamants artificials, poden ser considerats minerals? Raona la teva resposta.
3.  El marfil dels elefants és un objecte sòlid que té una estructura química i composició química definida. Pot considerar-se un mineral? Raona la teva resposta.
4. Quina de les condicions que defineixen un mineral pot no complir un bloc de gel?
5. Quines condicions són necessàries per a què es forme un mineral apreciable a simple vista?
6.  Per què el color no serveix per a identificar molts minerals?
7. Quin o quins minerals poden ratllar el Topazi? I a quins pot ratllar la fluorita? I quins creus que ratllaria una moneda de coure?
8. Explica en dibuixos la diafinitat.
9. Indica vertader o fals
a) Els minerals són sòlids, naturals, tenen origen inorgànic i composició química homogènia.
b) Una substància creada al laboratori potser un mineral.
c) El diamant i el grafit (mina d’un llapis) estan formats per carboni pur.
d) Els minerals amorfs tenen els seus components ordenats, com l’Àgata.
e) El quars és un cristall perquè té forma externa geomètrica.
f) Les roques sempre tenen més d’un mineral.
g) L’escala de Mohs serveix per mesurar el color d’un mineral.
h) El mineral més dur de l’escala de Mohs és el guix.
i) La duresa és la resistència d’un mineral a ser ratllat.
j) L’exfoliació és la propietat que determina el color de la ratlla del mineral.
10. Què significa ser mena d’un mineral? Fica un parell d’exmples.
11. En el dibuix de la importància dels minerals com a matèria primera hi ha un error: un mineral no es sol emprar tal com indica el dibuix. Quin és i perquè?
12. Indica dos minerals que s’empren tal com s’extrauen i altres dos que s’hagen de tractar.
13. Perquè los joies són tan cares? Quines propietats ha de complir un mineral per se considerat joia?
14. Explica què és un mineral i què és una roca.
15. Digues el nom de 5 minerals i el de 5 roques.
16. De quines formes podem classificar les roques? Quina és la més interessant i perquè?
17. Quin tipus de roca és la més abundant en la Terra?
18. Fes un esquema dels tipus de roques segons la seua formació?
19. Què són els materials aglomerants?
20. Quines són les roques més habituals per a la construcció?
21. Dibuix les capes internes de la Terra segons la seua composició química.
22. Quines diferències hi ha entre les escorces oceànica i continental?
23. Què és la litosfera? I l’astenosfera? Tenen cap relació?

8 Activitats Finals

1. Realitza una cerca i anota 10 minerals que no apareguen en el text.
2. Esbrina quins tipus de carbó hi ha i què els diferencia.
3. Fica els nombres als números i lletres del dibuix inferior.

2 Comments:

  1. Molt xulo lo de les pedres volcaniques!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *