Tema 1: Organització del cos humà

03_BG_Dossier tema 01 2014-15

1 Introducció

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens, “home que sap” en llatí) són primats bípedes de la família dels homínids i l’única espècie supervivent del gènere Homo. Aquesta espècie només conté una subespècie viva, Homo sapiens sapiens, l’home actual. Les proves d’ADN indiquen que els humans moderns s’originaren a Àfrica fa aproximadament 200.000 anys.
Actualment, els algorismes genètics determinen una diferència aproximada d’un 0,2% del material genètic entre els diferents individus d’aquesta espècie, que té com algunes de les característiques més destacades la seva intel·ligència, el desenvolupament del llenguatge i la cultura. Els humans tenen un cervell altament desenvolupat, capaç de realitzar un tipus de raonament abstracte, de consciència i d’emocions complexes. Aquesta capacitat mental, combinada amb una posició erecta del cos que allibera els braços i les mans, li dóna una gran capacitat de manipular objectes i utilitzar eines molt més efectivament que qualsevol altra espècie que també en faci un ús puntual.
Com la majoria de primats, els humans són socials per naturalesa, però també són capaços d’utilitzar sistemes de comunicació molt elaborats per fer possible l’expressió i intercanvi d’idees, així com l’organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de famílies fins a nacions i han establert una enorme varietat de tradicions, rituals, ètiques, valors, normes i lleis que formen la base de la societat humana. També tenen una predisposició destacada per l’estètica i la bellesa, que ha conduït a fenòmens com són la cultura, l’art, la literatura i la música.
Els éssers humans destaquen pel seu desig d’entendre el món que els envolta, sobre el qual influeixen i que volen comprendre. També intenten conèixer i controlar els fenòmens naturals, que tracten a través de la ciència, la filosofia, la mitologia i la religió. Aquesta curiositat natural ha permès el desenvolupament d’eines i, en un sentit més general, la tecnologia. Els humans són l’única espècie coneguda capaç d’encendre foc, coure els aliments i vestir-se; a més, transmeten les seves habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l’educació.
Si ens centrem únicament en l’ésser humà com a ens biològic podríem dir que:
L’ésser humà pertany al grup dels mamífers, és a dir és un organisme pluricel·lular, amb teixits, de nutrició heteròtrofa (és a dir que s’alimenta de matéria orgànica), amb digestió interna, vertebrat i que alleta a les seves cries. Es diferència de les altres espècies per la seva elevada intel·ligència, la qual cosa s’evidencia, per la seva capacitat per a elaborar objectes i planificar el seu futur.

2 De la cèl·lula a l’organisme pluricel·lular

Les cèl·lules d’un organisme pluricel·lular no són totes idèntiques. Les cèl·lules embrionàries que en un principi són totes iguals i poden realitzar totes les seues funcions (les famoses cèl·lules mare), però amb el temps s’especialitzen en la realització d’una determinada funció i adopten una forma concreta (d’acord amb la funció que desenvolupen) en un procés anomenat diferenciació cel·lular.

Anomenem teixit al conjunt de cèl·lules que presenten una forma i estructura semblant i desenvolupen una funció determinada. Els teixits s’associen en estructures més complexes, els òrgans, cadascun dels quals té una funció determinada. exemples d’òrgans serien el fetge, la tràquea, els pulmons, l’ovari, el fèmur, els ulls, etc. Els òrgans no solen actuar de forma independen, sinó que actuen de forma coordinada i s’associen en unes estructures de major complexitat, els aparells i sistemes. Normalment, ens referim a sistema i no aparell quan els seus òrgans estan constituïts d’un únic tipus de teixit com el nerviós, muscular, etc.

La següent imatge ens explica els diferents graus de complexitat de la matèria viva, des dels simples àtoms fins a la cèl·lula (unitat mínima de vida) i des de la cèl·lula fins a l’organisme pluricel·lular, en aquest cas, el cos humà, objecte d’estudi en el present curs.
Per tant, el nostre cos no està format simplement per un conjunt de cèl·lules. Aquestes es diferencien i s’agrupen en teixits. Posteriorment els teixits s’agrupen formant òrgans i aquestos formen aparells i sistemes. Aquests últims els podem agrupar d’acord amb les funcions que caracteritzen els éssers vius:
Per estudiar correctament els aparells i sistemes se solen agrupar segons les funcions bàsiques de qualsevol organisme viu, és a dir, nutrició, relació i reproducció:
Funcions de nutrició:
Aparell digestiu
Aparell circulatori
Aparell respiratori
Aparell excretor
Funcions de relació:
Aparell locomotor
Sistema esquelètic
Sistema muscular
Sistema nerviós
Sistema hormonal
Funcions de reproducció :
Aparell reproductor

2.1 Teixits i òrgans

El teixit és un grau d’organització entre la cèl·lula i l’òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen per presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie. A més, gran part d’organismes d’un mateix regne presenten teixits semblants, que es poden agrupar fàcilment en unes varietats que es repeteixen. La ciència que els estudia s’anomena histologia.
Es distingeixen:
el teixit epitelial: serveix per recobrir superfícies i per segregar substàncies gràcies a constituir glàndules.
el teixit conjuntiu: serveix per unir òrgans interns.
el teixits cartilaginós: serveix per formar estructures.
el teixit adipós: serveix com reserva energètica.
el teixit ossi: serveix per formar estructures
el teixit muscular: serveix per fer contraccions i extensions.
el teixit nerviós: serveix per captar estímuls i emetre respostes.

Un òrgan és un conjunt de cèl·lules o teixits que s’agrupen amb una mateixa funció. Els òrgans, depenent de les seves funcions, s’agrupen en sistemes.
Exemples d’òrgans animals són: el cor, el fetge, l’ull, la pell, etc.
Des del punt de vista anatòmic, els diferents òrgans que concorren per a executar una funció major s’agrupen en sistemes (com el circulatori, el respiratori, reproductor, etc.). Els sistemes, com a conjunts orgànics sinèrgics, al seu torn s’agrupen en aparells per satisfer funcions encara més complexes (com l’aparell locomotor).

3 Aparells i sistemes

3.1. Aparells amb funcions de nutrició:

És la funció d’intercanvi de matèria i energia entre l’organisme i el medi. Les teves cèl·lules es nodreixen. Totes les cèl·lules necessiten matèria i energia. Per a què?
El cos humà contínuament s’està reparant a ell mateix. Cada cinc dies tenim un folre d’estómac nou, cada dos mesos un nou fetge i la pell es renova cada sis setmanes. Cada any, el 98% dels àtoms del teu cos són substituïts per altres. La “màquina” del cos demana una entrada continuada d’energia química i de matèria (els aliments).
Els aparells que el formen són:
L’aparell digestiu: Està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives (glàndules salivals, fetge i pàncrees). En aquest aparell s’obtenen els nutrients (principis immediats orgànics i inorgànics) a partir dels aliments.
L’aparell respiratori: Està compost per les vies respiratòries i pels pulmons. En aquest aparell es produeix l’intercanvi de gasos amb la sang, acció que proveeix d’oxigen l’organisme i elimina el diòxid de carboni que produeixen les cèl·lules.
L’aparell circulatori: Està constituït pel cor , pels vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars) i per la sang. La seva funció es distribuir la sang per tot l’organisme.
L’aparell excretor: Esta format pels ronyons, per les vies urinàries i per altres òrgans. Gràcies a aquest aparell, les substàncies de rebuig provinents de les reaccions químiques de les cèl·lules s’eliminen a l’exterior del cos en un procés que es coneix amb el nom d’excreció.

3.2. Aparells i sistemes amb funcions de reproducció

La reproducció és la funció vital mitjançant la qual es duu a terme la formació de nous éssers vius semblants als seus progenitors. Per una altra banda les cèl·lules que formen els teixits pluricel·lulars també es reprodueixen mitjançant la formació de dues cèl·lules a partir d’una sola, aquest fet rep el nom de mitosi.
L’aparell reproductor és l’únic que realitza aquesta funció, encara que és diferent en l’home i la dona, i està constituït per diversos òrgans, externs i interns . En aquests aparells es produeixen les cèl·lules reproductores o gàmetes, que, després de la fecundació, originen un nou individu a l’interior de la mare.

3.3 Aparells i sistemes amb funcions de relació

La funció de relació consisteix en la capacitat que tenen els éssers vius de rebre informació (estímuls) del seu medi intern o extern i d’actuar en conseqüència (resposta) per tal de garantir l’èxit biològic de l’individu i de l’espècie.
La funció de relació implica l’existència d’un seguit de processos complexes: existència d’un sistema de recepció d’estímuls (receptor), un sistema de transmissió dels estímuls fins al centre de decisió, l’elaboració d’una decisió, la comunicació de la decisió a l’emissor de la resposta, i finalment, l’emissió de la resposta (emissor).
Sistema muscular: Constitueix la part activa de l’aparell locomotor. Està format pels músculs esquelètics, constituïts per teixit muscular estriat.
Sistema esquelètic: És la part passiva de l’aparell locomotor. Està format pels ossos, que poden ser de molts tipus i de moltes formes. Els ossos estan constituïts per teixit ossi la matriu del qual està mineralitzada per conferir resistència i rigidesa.
Sistema nerviós: Està compost per teixit nerviós. Els seus òrgans són l’encèfal, la medul·la espinal i els nervis. A través del sistema nerviós es capta la informació del medi extern i del medi intern, es condueixen els impulsos nerviosos i s’elaboren ordres per donar les respostes fisiològiques adequades.
Sistema endocrí: Està format per teixit epitelial de tipus glandular. Els seus òrgans són les glàndules endocrines, que produeixen hormones.
Els aparells estan formats per òrgans que són diferents i que actuen coordinadament per fer una o diverses funcions superiors.

Evidentment, tots aquestos aparells i sistemes han d’estar coordinats ja que no pot funcionar de forma independent.

4 Activitats Finals

1. Indica quina d’aquestes afirmacions sobre les cèl·lules són correctes:
a) Totes les cèl·lules són iguals.
b) Les cèl·lules són unitats de vida fonamentals. Tots els éssers vius, excepte els virus, estan formats per cèl·lules.
c) Alguns éssers vius estan formats per una gran quantitat de cèl·lules.
d) Algunes cèl·lules no tenen citoplasma.
2. Classifica aquests éssers vius en unicel·lulars i pluricel·lulars: bacteri, gripau, llevat, rovelló, pi, ameba, medusa
3. Explica quines diferències tenen les cèl·lules animals, les cèl·lules vegetals i les cèl·lules dels bacteris.
4. Explica què passaria si les cèl·lules no tingueren membrana cel·lular.
5. Indica de què estan formades aquestes parts d’un organisme: Teixit, òrgan, Aparell o sistema:
6. Perquè es produesca reproducció sexual, són necessàries dues cèl·lules. Com es diuen? A què donen lloc quan s’uneixen?
7. Indica el nom de tres òrgans i de tres aparells o sistemes.
8. Indica les afirmacions correctes:
a) Els éssers vius estan formats per cèl·lules.
b) Tots els éssers vius estan formats per més d’una cèl·lula.
c) Les cèl·lules realitzen totes les funcions vitals: s’alimenten, es reprodueixen i es relacionen.
d) Totes les cèl·lules vegetals tenen un pigment verd anomenat clorofil·la.
e) Les característiques de les cèl·lules dels animals, dels vegetals i dels bacteris són diferents.
9. Relaciona al teu quadern cada òrgan amb l’aparell al qual correspon:Mapes conceptuals

 

cos humà

cos humà2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *