Tema 2: L’ésser humà i la salut

Introducció

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva constitució de 1946[1], defineix la Salut com l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Aquesta definició és utòpica, perquè s’estima que només entre el 10 i el 25 % de la població mundial es troba completament sana.
Els factors que intervenen en una bona salut son els següents:
Higiene:conjunt de comportaments que serveixen per mantenir els individus en un bon estat de salut. Aquests comportaments requereixen fer la distinció entre els microbis “bons” i aquells que són patògens o ho poden esdevenir en determinades circumstàncies; la higiene intenta fer que aquestes circumstàncies siguin menys probables, menys freqüents o inexistents. Els comportaments individuals i col·lectius tenen una importància capital en la lluita contra les epidèmies i les pandèmies.
Factors personals: L’edat o les malalties hereditàries són causes de malalties puntuals que afecten els individus de forma molt personal.
Mode de vida: Nombrosos factors de risc estan relacionats de manera intrínseca amb el mode de vida. Les cures corporals, l’activitat física, l’alimentació, el treball i els problemes de toxicomania tenen un impacte global sobre la salut dels individus. Quatre factors permeten allargar considerablement la longevitat d’un individu: la manca de tabaquisme, un consum d’alcohol igual o inferior a mig got per dia, el consum de cinc racions de fruites i llegums per dia, i mitja hora d’exercici físic cada dia. Tots junts, aquests factors poden permetre esperar un augment de 14 anys de l’esperança de vida en comparació amb els que no segueixen aquests hàbits
Medi ambient: És un concepte (de vegades anomenat “salut ambiental”) que es desenvolupà cap a la fi del segle XX, després de la presa de consciència del fet que el medi ambient és un determinant principal de la salut, especialment quan està contaminat.
Sistema sanitari: El qual determina l’eficiència contra la lluita en la prevenció de l’aparició de malalties i de garantir un tractament eficaç contra aquestes.

2.2 Malalties
S’enten per malaltia un determinat estat de l’organisme que dificulta la supervivència i reproducció de l’individu, o també l’absència de salut.
Podem classificar les malalties en:
Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d’una infecció provocada per un microorganisme.
Entre aquestes podem parlar de malalties infeccioses causades per:
Virus: refredat, grip, SIDA, etc. Es tracten amb antivirals.
Bacteris: càries, salmonel·losis, faringitis, laringitis. Es tracten amb antibiòtics.
Protozous: paludisme, malaltia del somni o disenteria amebiana. Es tracten amb antiprotozoaris.
Fongs:tinyes o candidiasis Es tracten amb antifúngics.
Les malalties no infeccioses són les que no estan produïdes per microbis.
Entre aquestes trobem:
Carencials: degudes a la falta de nutrients com vitamines o ferro.
Degeneratives: degudes a l’alteració d’alguns òrgans o teixits com el càncer o diabetis juvenil.
Congènites: Són malalties que es presenten en el moment del naixement i que es poden deure a problemes durant la gestació com la ceguera o la Síndrome de Down.
Mentals o psiquiàtriques: Alteracions del pensament i de la personalitat com l’esquizofrènia i la paranoia.
Hi ha altres definicions que són d’interès per parlar de malalties i que deuries conèixer. D’aquesta manera podem parlar de:
Una malaltia crònica: una malaltia que no es cura en un temps curt, definit habitualment en tres mesos. Dos exemples són el càncer o la SIDA.

Una malaltia aguda és una malaltia que pot ser descrita amb aquestes característiques: un començament ràpid i una durada curta. Dos exemples són faringitis i apendicitis agudes.
Malaltia endèmica: es donen només en algunes zones o regions. Exemple: la malària (protozou).
Malaltia esporàdica: afecta poques persones. Exemple: la varicel·la (virus).
Epidèmia: afecta a un gran nombre de persones Exemple: la grip (virus).
Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), “tot”, i δῆμος (demos), “poble”) és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d’una àrea geogràficament extensa siga un continent o fins i tot el món sencer. Cal tenir en compte que el fet que una malaltia presente força mortalitat no té perquè parlar-se de pandèmia. Moltes malalties, com per exemple el càncer, es la causa de mort d’un gran nombre de persones, però no es parla de pandèmia. Perquè una malaltia puga denominar-se així, aquesta ha de tenir un alt grau de capacitat d’infectar i un fàcil trasllat d’un sector geogràfic a l’altre.
2.3 Les defenses humanes i mesures preventives
El cos humà té algunes mesures prou efectives per combatre les malalties, així, els humans poden ajud ar el seu propi cos a mantindres sa si segueixen unes mesures preventives bàsiques.
Començarem amb les defenses naturals, les externes i les internes. Més tard parlarem de hàbits i de mètodes una mica més intrusius.
2.3.1 Defenses externes
1. La pell. Presenta una capa externa de cèl·lules mortes superposades infranquejable per als microbis i que al desprendre’s provoca la seva eliminació. A més, en les seves capes profundes presenta glàndules sebàcies que segreguen una substància greixosa (sèu) que juntament amb la suor forma el mantell àcid-gras que manté la pell impermeable evitant així l’entrada de microbis.
2. Les glàndules lacrimals. Produeixen un líquid que impedeix la multiplicació de gèrmens.
3. Les cèl·lules productores de mucus de l’interior del nas i de les vies respiratòries. El mucus engloba els microbis. Posteriorment són empassats o tirats per la boca o el nas.
4. Les glàndules gàstriques secretores d’àcid clorhídric. Aquest àcid, necessari per a fer la digestió, elimina molts dels gèrmens que pot haver en els aliments.
2.3.2 Defenses Internes
Els microorganismes o toxines que aconsegueixen entrar en un organisme es trobaran amb les cèl·lules i els mecanismes del sistema immunitari innat. Aquest sistema es divideixen en dos tipus: inespecífiques i específiques:
Defenses inespecífiques: Es tracta bàsicament dels fagòcits, els glòbuls blancs que protegeixen el cos ingerint (fagocitant) proteïnes alienes nocives, bacteris i cèl·lules mortes o moribundes. Juguen un paper essencial en la defensa contra les infeccions, i en la immunitat posterior. Els fagòcits són importants en tots els animals, i estan altament desenvolupats en els vertebrats. Un litre de sang humana conté uns 6.000 milions de fagòcits.
És per aquesta raó, per la qual, en ocasions es produeix la inflamació de la zona. Reacció consistent que els capil·lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar més sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan més permeables (el que permet la sortida de plasma amb la consegüent inflor). A més, certes substàncies produïdes pels microbis irriten les terminacions nervioses i apareix dolor. Altres substàncies provoquen una pujada de la temperatura i els cadàvers de macròfags i microbis donen lloc a un líquid groguenc (pus).
Defenses específiques: El component més important del sistema immunitari són els limfòcits; uns glòbuls blancs capaços de reconèixer els microorganismes o elements aliens al nostre cos. N’hi ha de dos tipus: limfòcits B i limfòcits T.
• Els limfòcits B: fabriquen els anticossos, unes proteïnes també anomenades immunoglobulines. Els microorganismes coberts d’anticossos queden marcats a fi que altres glòbuls blancs els destruesquen.
• Els limfòcits T: reconeixen les proteïnes que alliberen els virus en infectar les cèl·lules i destrueixen les cèl·lules en què les troben.

2.3.3 Hàbits saludables bàsics
1. La higiene: tant personal com dels aliments i de la llar. Quant menys elements patògens entren més fàcilment podran ser eliminats pel nostre cos.
2. Consum aliments i begudes en bon estat i no els toques amb les mans brutes.
3. Desinfectat sempre les ferides.
4. Manté les mascotes sanes i ben netes. En cas de dubte, acudeix al veterinari. Recorda que un gos, un gat o qualsevol altre animal de companyia és un membre més de la família i necessita de la mateixa atenció que qualsevol. Una mascota no és un joguet.
5. Descansa les hores necessàries, porta una bona alimentació i evita el consum de substàncies nocives com les drogues, el tabac o l’alcohol.
2.3.4 Vacunes
És una preparació obtinguda a partir d’un microorganisme o dels seus productes, o bé a través d’un procés de síntesi. Des d’un punt de vista funcional: “Vacuna és tota substància capaç d’induir en l’organisme una resposta immunitària específica protectora de la malaltia natural”.
Quan s’administra, proporciona una informació a l’organisme i el capacita per poder defensar-se activament contra una infecció determinada, sense haver de patir les molèsties i les conseqüències que aquesta pot produir.
Cada vacuna immunitza específicament contra una malaltia concreta. Hi ha, però, vacunes combinades que protegeixen de més d’una malaltia; en realitat són diverses vacunes juntes en un sol preparat. D’aquest tipus tenim preparats com la vacuna DTP (antidiftèrica, antitetànica i contra la tos ferina) o la vacuna triple vírica (antixarampionosa, antiparotidítica i antirubeòlica).
Quant a la seva composició, les vacunes poden estar fetes amb gèrmens vius atenuats semblants als que provoquen la malaltia que volem evitar, però sense capacitat de causar- la a les persones sanes. D’aquest grup tenim, per exemple, les vacunes contra el xarampió, les galteres, la rubèola i la vacuna oral contra la poliomielitis. Altres vacunes, inactivades, s’elaboren a partir de gèrmens morts (vacunes inactivades senceres) o només d’algunes parts o productes del microbi (vacunes inactivades fraccionades, subunitat i toxoids) que en aquests casos són suficients per produir la immunitat. Les vacunes contra la tos ferina, el tètanus o l’hepatitis B són d’aquest tipus.
2.4 Combatent la malaltia infecciosa
2.4.1 Fases de la malaltia
Si tot l’anterior falla i els elements patògens s’apoderen de part del nostre cos llavors caiem malalts.
El desenvolupament d’una malaltia infecciosa consta de les següents fases:
1. Infecció. El microorganisme arriba al cos, hi entra i es comença a reproduir.
2. Període d’incubació. És el temps que transcorre des de la infecció fins que comencen a aparèixer símptomes.
3. Període agut. La malaltia s’hi manifesta plenament, amb símptomes com ara febre, dolor, calfreds (que es deuen als danys que provoquen els microorganismes).
4. Període de declivi. Els símptomes de la malaltia van cedint, perquè el nostre cos la va vencent o bé perquè prenem algun medicament.
5. Convalescència. El pacient va refent les forces fins que torna a estar sa.
2.4.2 Combatent la malaltia
Entre les tècniques per a combatre la malaltia una vegada ha infectat el nostre cos tenim la seroteràpia i la quimioteràpia.
Seroteràpia
Els sèrums són preparats d’anticossos específics contra un determinat antigen produïts per altres organismes. S’injecten en els malalts per a ajudar-los a superar la infecció. Produeixen doncs immunitat específica, passiva (no la produeixen ells) i de curta durada.
Quimioteràpia
La quimioteràpia es basa en el tractament d’una malaltia mitjançant composts químics, encara que socialment s’utilitza aquest terme per al tractament del càncer.
Segons l’element patogen que actue podem parlar de:
Antivirals: Es tracta de compostos químics que tenen com objectiu eliminar els virus.
Antibiòtics:Els antibiòtics són uns medicaments que poden curar infeccions causades bàsicament per bacteris. Com tots els medicaments, poden causar efectes indesitjables si s’utilitzen malament. No vos prengueu mai antibiòtics pel vostre compte, sempre per indicació del vostre metge.
Antiprotozoaris: Serveix per evitar el desenvolupament de protozous com l’amebiasi, la giardiasi o la toxoplasmosi
Antifúngics: És un medicament que serveix per evitar el desenvolupament dels fongs, els destrueix o detura el seu creixement i reproducció. L’acció antifúngica pot donar-se gràcies a les propietats hidrofòbiques de la substància o bé per la capacitat de matar els fongs. Els termes “antifúngic” i “antimicòtic” s’empren en qüestions de salut humana, mentre que la paraula “fungicida” sol utilitzar-se en infeccions produïdes per fongs en animals i plantes. Serveixen per a tractar infeccions causades per fongs com el peu d’atleta, la tinya o la candidiasis o infeccions sistèmiques greus com la meningitis criptocòcica.
2.5 Malaltia no infecciosa
Malalties tumorals
Un tumor és una massa de teixit desorganitzat (es produeixen més cèl·lules de les necessàries). La major part són tumors benignes; creixen localment (les seves cèl·lules no es desplacen). Un tumor maligne és aquell les cèl·lules del qual es poden desplaçar des del lloc inicial del tumor per fer nous tumors en altres parts del cos. Les cèl·lules d’un tumor maligne tenen dues característiques: invasivitat (capacitat per penetrar i estendre’s pels teixits contigus) i metàstasi (capacitat de penetrar dins els vasos sanguinis i limfàtics, moure’s per la sang i la limfa i dipositar-se en qualsevol part del cos).
Malalties traumàtiques
Són aquelles ocasionades per un accident com un xoc en un cotxe, una caiguda per les escales o una cremada en la cuina.
Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques
Inclou un ampli grup de trastorns causats per una alteració dels enzims o les hormones que intervenen en el metabolisme, o per malalties de les glàndules endocrines (pàncrees, tiroides,..) o dels òrgans que intervenen en el metabolisme (fetge, cervell,…).
Les més freqüents són:
• Diabetis. Malaltia crònica produïda per la deficiència total o parcial d’insulina. El tractament es basa en una dieta equilibrada, exercici regular i fàrmacs (entre ells la mateixa insulina).
• Obesitat. És un excés de greix corporal. Les seves complicacions són importants: hipertensió arterial, augment de colesterol, diabetis, infarts,….
Malalties cardiovasculars
Són les malalties del cor i dels vasos sanguinis. Són una de les principals causes de mort en els països desenvolupats.
Les més freqüents són:
L’infart de miocardi. Es produeix perquè una part del múscul cardíac es queda sense aportament de sang, normalment per oclusió de les artèries coronàries que l’irriguen.
L’accident cerebrovascular. S’esdevé quan s’interromp el reg sanguini d’una part del cervell, normalment perquè un trombe sanguini obstrueix una artèria cerebral.
Es produeixen quan hi conflueixen diversos factors. Hi ha factors no modificables com l’edat avançada, els antecedents familiars i factors modificables com el consum de tabac, valors alts de colesterol, dieta inadequada, sedentarisme, obesitat, estrés,….
Malalties de l’aparell respiratori
Les malalties pulmonars són trastorns en l’intercanvi de gasos. Bàsicament són de dos tipus:
Malaltia pulmonar obstructiva: a causa de l’estrenyiment o l’obstrucció de les vies respiratòries disminueix el volum d’aire exhalat, Les més freqüents són l’asma, l’emfisema i la bronquitis crònica.
Malaltia pulmonar restrictiva: a causa de la pèrdua d’elasticitat dels pulmons disminueix el volum total d’aire que contenen.
Malalties mentals
Els problemes de salut mental inclouen canvis en el pensament, l’estat d’ànim o el comportament. Quan aquests canvis són greus, s’anomenen malalties mentals. Inclouen un ventall de trastorns:
• Esquizofrènia. El pacient veu distorsionada de manera important la seva manera de raonar i les seves percepcions. Es poden presentar al·lucinacions, deliris, etc.
Trastorns d’ansietat. És un grup de trastorns que tenen en comú una por intensa.
Depressió. És la malaltia mental més comuna. Els seus símptomes són, entre d’altres, una tristesa excessiva i un desinterès en activitats lúdiques.
Trastorns de la conducta alimentària. En general comencen a l’adolescència i afecten, sobretot, dones. Són l’anorèxia nerviosa (la persona està massa prima però pensa que està molt grassa) i la bulímia (el pes és normal però hi ha episodis de menjar desmesuradament seguits de sentiments de culpa amb vòmits provocats,…)
Demència. Consisteix en la pèrdua progressiva de les capacitats mentals, fonamentalment la memòria. El més freqüent en gent gran i la més comuna és la malaltia d’Alzheimer.
Síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat. Es diagnostica en nens amb problemes en el control de l’energia. S’obliden del que han e fer, es distreuen fàcilment, són molt inquiets i parlen massa.
• Trastorns de la personalitat. Són diversos trastorns que es caracteritzen per patrons rígids i no apropiats de comportament.
Conductes adictives
Les conductes adictives s’engloben dins de les malalties mentals ja que la persona experimenta canvis en el seu comportament.
Una droga és una substància que, introduïda en l’organisme, és capaç de produir canvis en el cervell que comporten alteracions del comportament, condueixen a processos d’abús i dependència i provoquen un impuls irreprimible a prendre la substància, ja siga per obtenir-ne els efectes o per evitar el malestar de l’abstinència.
Una persona pateix un trastorn per abús d’alguna substància quan el seu ús interfereix amb la vida normal i les activitats d’aquesta persona.
Hi ha una dependència quan la persona passa la major part del temps en activitats relacionades amb obtenir i consumir la substància.
Els símptomes d’abstinència apareixen quan es deixa de consumir la substància.
2.5.1 Prevenció de malalties infeccioses
1. Una alimentació balancejada (més vegetals i fruites, menys greixos saturats).
2. Realitzeu activitats físiques amb regularitat.
3. Combat l’estrès (amb mètodes de relaxació i evitant els casos estressants).
4. Hidratació (Vuit gots d’aigua al dia són imprescindibles. No deixes de prendre’ls!)
5. Dormiu. El cos necessita l’activitat, però també un descans real. No et saltes les hores de dormir i cerca ajuda si no pots agafar el son.
6. No fumeu.
7. Feu-vos exàmens mèdics anuals. És important mantenir-se alerta sobre els canvis que es presenta en el nostre organisme amb els anys per a poder prendre mesures com més aviat millor.
8.
9.
10.
11.
12.
2.6 Exercicis
1. Fes una reflexió sobre els factors que et poden afectar la teua salut.
2. Realitza un mapa conceptual en els conceptes de les malalties tractades en el punt 2.2
3. En les següents columnes estan algunes de les vies de transmissió de malalties infeccioses i algunes malalties. Explica les primeres i relaciona-les correctament.
Vies de transmissió
Malalties
Contacte directe
MTS (malalties de transmissió sexual)
Objectes inerts
Tuberculosis
Aigua que bevem
Malària
Ingesta d’aliments
Salmonel·losis
Aire
Tètan
Vectors de transmissió
Malària
4. Aparella les següents columnes:
Virus
Malària o paludisme
Bacteri
Peu d’atleta
Fong
Hepatitis
Protozou
Còlera
5. Llepar-se les ferides és un cosa instintiva, molt present en molts animals. Creus que té cap utilitat?
6. Fes un mapa conceptual de les defenses externes i internes del nostre cos.
7. Expliqueu el paper que tenen en la resposta immunitària:
a) Limfòcits B
b) Limfòcits T
8. Com és possible que algú porte una malaltia, no ficar-se mal, però transmetre-la a una altra persona?
9. Donada la següent llista de malalties distingeix entre malalties infeccioses i no infeccioses: Esquinç de turmell, xarampió, càncer de mama, grip, hepatitis, ràbia, arteriosclerosis, hipertensió, obesitat, depressió, osteoporosis, salmonel·la, tuberculosi, pneumònia, trencament de tendons, tabaquisme, alcoholisme, còlera, diftèria
10. La SIDA és una malaltia infecciosa que destrueix els glòbuls blancs.
a) Recordes quin tipus d’agent patogen causa aquesta malaltia?
b) Per què els malalts de sida solen contraure nombroses infeccions?
c) Aquesta malaltia es pot transmetre per compartir un raspall de dents o una maquineta d’afaitar. Per què es considera doncs una malaltia de transmissió sexual?
11. De quines barreres què consta el sistema immunitari, quina és la més externa i immediata que evita el contacte d’agents patògens amb el nostre medi intern? A quin nivell de defensa pertanyen la reacció inflamatòria i la febre? I en quin nivell de defensa té lloc l’elaboració d’anticossos? Quin és el paper dels fagòcits en la defensa immunitaria?
12. A una persona se li injecta certa substància i té els efectes que s’indiquen a continuació. Per a cada cas assenyala si el que s’ha injectat és un sèrum, una vacuna, o cap de les dues coses.
a) Li provoca febre i en la seva sang apareixen anticossos al cap d’uns dies:
b) En la seva sang apareixen anticossos immediatament i es mor el bacteri:
c) Després de la injecció, no torna a patir mai més la malaltia:
d) Té intensa sensació de fred alternant amb calor i picors en els ulls.
13. És convenient prendre antivírics quan tens la salmonel·losi? Perquè?Què ens pot passar si anem prenent antibiòtics quan no ens fan falta?
14. Les vacunes tenen l’objectiu de fer resistent a les persones contra alguns patògens. Com funciona una vacuna dins el nostre organisme?
15. És correcte comprar antibiòtics sense recepta del metge?
16. Uneix amb fletxes els medicaments amb l’acció que realitzen
Analgèsic
Antiàcid
Fungicida
Mucolític
Antibiòtic
Antitèrmic
Antiinflamatori i antihistamínic
Antitussígen
Calma la tos
Ajuda a eliminar la mucositat
Disminueix la inflamació
Contra la febre
Combat fongs
Mata o impedeix que proliferin microorganismes
Evita l’acidesa d’estómac
Disminueix el dolor
17. Indica si les següents afirmacions són vertaderes o falses. Raona la resposta quan et pregunte el professor.
a) Una malaltia crònica és per exemple la grip
b) És recomanable automedicar-se quan estem malalts
c) El càncer es pot tractar mitjançant radioteràpia i quimioteràpia
d) El sistema immunitari forma part de les defenses internes enfront de les infeccions
e) La millor forma de prevenir les malalties infeccioses en mitjançant la higiene (neteja)
f) Els anticossos són cèl·lules defensives
g) La febre i els vòmits es consideren signes de la malaltia
h) La vacunació és un mètode CURATIU molt eficaç
i) Els glòbuls vermells també es diuen leucòcits:
j) Està bé prendre molts antibiòtics per a guarir qualsevol malaltia
2.7 Activitats Finals
1. Quines medicines alternatives coneixes? Creus que són útils?
2. Fes una llista d’avantatges i inconvenients de les vacunes i dels sèrums.
3. Aparella les següents columnes:
Virus
Malaltia del somni: disenteria
Bacteri
Candidiasis
Fong
Tuberculosi, diftèria, salmonelosis
Protozou
Sida, ràbia, xarampió
4. Relaciona cada malaltia amb la seva casella corresponent:
Infeccioses
Metabòliques
Neoplàstiques
Tòxiques
Mentals
Traumàtiques
Ambientals
Degeneratives
Anorèxia
Insolació
Anèmia
Inhalació de MC (mescla cròmica)
Cataractes
Càncer
Trencament de fèmur
SIDA, tètan i meningitis
5. Indica si les següents afirmacions són vertaderes o falses. Raona la resposta quan et pregunti el professor.
a) L’hepatitis afecta al fetge:
b) Les malalties no infeccioses sempre són produïdes per microorganismes:
c) Els tumors poden ser benignes o malignes:
d) Les defenses externes són les primeres que actuen davant una infecció:
e) Després d’un trasplantament d’un òrgan d’altra persona el rebuig és molt rar:
f) Les ETS es produeixen per contacte directe:
g) Quan un malaltia afecta a una gran extensió de la Terra se li crida pandèmia:
h) El paludisme és una malaltia endèmica d’algunes zones del Nord d’Espanya:
i) L’exercici físic regular és útil per a prevenir les malalties no infeccioses:
j) La majoria dels bacteris de l’intestí gruixut són útils per a l’organisme:
k) El càncer és infecciós:
l) Les micosis són produïdes pels bacteris:
m) La seroteràpia i la quimioteràpia són mètodes curatius:
n) Tots els microorganismes són patògens:
o) Les malalties torrencials i les mentals no són infeccioses:
p) Per a conservar la salut i evitar l’aparició de malalties és necessari un medi ambient sa:
q) Un microorganisme patogen produeix alguna malaltia:
r) La SIDA és produïda per un bacteri:
s) Les malalties es guareixen mitjançant tractaments simptomàtic
6. Cerca la definició d’antisèptic
7. Com s’explica que hi ha malalties com ara el xarampió, la rubèola o la varicel·la que només apareixen un cop a la vida d’una persona?
8. Què són les malalties anomenades al·lèrgies?
9. Investiga: Qué és L’OMS?
2.8 Procediments: Lectura d’un prospecte:
El metge ens ha receptat un medicament, per exemple, el Moxicil, per tractar una infecció del coll. En el prospecte que acompanya a les càpsules de Moxicil llegim:
Composició quantitativa:
Càpsules 500 mg d’Amoxicil·lina per càpsula
Pastilles 750 mg d’Amoxicil·lina per pastilla
Xerop 250 mg d’Amoxicil·lina cada 5 ml (una cullaradeta)
Sobres 125 mg, 250 mg, 500 mg per unitat
Gotes 125 mg cada 1.25 ml (una gota)
Propietats
L’amoxicil·lina és una penicil·lina (*) semisintètica activa per via oral i amb una acció bactericida sobre un ampli espectre microbià, com: Staphylococcus aureus, Streptococcus haemoliticus, Strep. viridans, Strep. pneumoniae, Neisseria meningitidis, Neis. gonorrhoeae, Escherichia coli, Salmonella typhi.
L’amoxicil·lina actua, com totes les penicil·lines, inhibint la formació de la paret bacteriana i en conseqüència, impedint la reproducció dels bacteris.
L’amoxicil·lina s’absorveix molt fàcilment quan s’administra per via oral. L’administració conjunta d’aliments o la seva presència en l’estómac no dificulta l’absorció de l’antibiòtic. Després de la seva ingestió es difon ràpidament per tot el cos a través de la sang, aquest fet permet que l’antibiòtic arribi a qualsevol focus infecciós.
L’amoxicil·lina s’elimina amb facilitat per via renal; també s’excreta per la bilis en concentracions elevades.
Indicacions
L’amoxicil·lina està indicada per les infeccions de: l’aparell respiratori, l’aparell urogenital, l’aparell digestiu, en oto-rino-laringologia (coll i oïda), en odontologia (dents, queixals i genives), en cirurgia i en dermatologia (pell).
Posologia
Nens / Nenes: 25-50 mg per quilogram de pes i dia, repartits en tres vegades.
Nadons: 10-20 gotes cada 8 hores.
Nens / Nenes fins a 5 anys: 1 sobre de 125 o 250 mg cada 8 hores.
Adults: 1 càpsula o sobre de 500 mg o1 pastilla de 750 mg cada 8 hores.
Contraindicacions
L’amoxicil·lina està contraindicada en pacients al·lèrgics (**) a les penicil·lines.
Efectes secundaris
Aquest antibiòtic en general és ben tolerat; és possible la sensació de pesantor en l’estómac, mareig i rodaments de cap, i molt rarament, vòmits i diarrees.
Aclariments
(*) La penicil·lina és una substància d’origen natural, sintetitzada per un fong del tipus de les floridures; va ser el primer antibiòtic descobert per l’home: en el 1928 Fleming va observar l’acció d’un fong anomenat Penicillium chrysogenum sobre una mostra d’estafilococs, que n’impedia el creixement dels bacteris.
(**) Les al·lèrgies són unes malalties que poden tenir molts símptomes, des de dificultats respiratòries en les fosses nasals -el nas tapat !- passant per les dificultats en els pulmons -l’asma- fins a picors i fabasses en la pell o en els ulls (…). Aquestes malalties poden ser ocasionades per factors ambientals com petits invertebrats, la pols, la contaminació de l’aire, el pol·len, o per substàncies que hi ha en els aliments; totes aquestes substàncies per a la majoria de les persones no tenen cap efecte perjudicial.
Qüestions
1.- En el prospecte hi ha el nom de les espècies de bacteris que són més sensibles a l’amoxicil·lina. Quines espècies són cocs? I, quines poden ser bacils?
2.- Quines serien les diferents formes de contagi de les infeccions que són contrarestades amb aquest antibiòtic?
3.- Qualsevol persona que tingui una infecció a les amígdales pot prendre aquest medicament? Justifica la teva resposta.
4.- Quina dosi creus que el metge li receptaria a un germà o a una germana d’onze anys?
5.- Quins motius tenen els farmacèutics per a no vendre aquests medicaments sense recepta mèdica?
6.- Escriu un paràgraf explicant qui va ser Alexander Fleming

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *